AVÍS: La gran majoria tindran alguna fraseta absurda.
En resum, en totes hi haurà un element graciós. hahahhh
(i jo el penso subratllar perquè es vegi més fàcilment)
EL CAMBIO CLIMÁTICO
¿Ha sido el clima de nuestro planeta un caso estable? ¿Qué será de la raza humana
dentro de unos años? ¿Nos puede ocurrir igual que a los dinosaurios?
La principal preocupación de muchos científicos del momento es si podría la Tierra
volver a las inhóspitas temperaturas de antaño. Muchas investigaciones señalan
que los dinosaurios, los antiguos amos del mundo hace millones de años, fueron
aniquilados a causa de un cambio climático muy brusco que hubo en aquellos tiempos.
La Tierra ya ha sufrido varios cambios al largo de su vida, pero ahora se acerca un
evento causado por el hombre. El calentamiento global.
(calentamiento global) está causado por la acumulación de gases como el dióxido de
carbono, metano, óxidos nitrosos...en la atmósfera. Por este motivo muchos científicos
creen que la temperatura de nuestro planeta podría aumentar peligrosamente.
Hay pruebas científicas que han detectado que al subir la temperatura, los polos del
planeta (en especial la Antártida) se derretirán, cosa que causará una subida del nivel
del mar. Eso hará que muchos pueblos de la costa queden sumergidos en el agua.
Pero eso no es todo, la temperatura de los océanos descenderá, cosa que hará que la
temperatura baje otra vez, iniciando una nueva edad de hielo.
Todo esto no solo afecta a la temperatura, sino que los ecosistemas cambiarían de tal
forma que, algunos, podrían llegar a desaparecer. Además también perjudicaría a la
economía de los países que dependen principalmente de recursos naturales.
La gente no es consciente de lo que supone un cambio climático, eso podría suponer
la desaparición de muchas especies, entre ella la humanidad. Si no nos damos prisa
en cambiar, todos nuestros sueños para el futuro desaparecerán junto con nosotros.
Si llegara a ocurrir… ¿seríamos capaces de dejar el estudio de la ciencia a medias?
¿Quiénes serían nuestros substitutos? Los osos polares, tal vez...
Ero
J-J
Moltes persones, quan estan a punt de morir, s’entristeixen i pensen en lo felices que serien si continuessin vivint... altres, en canvi, desitgen morir el més aviat millor per deixar de sofrir.
Porto dies buscant al meu germà Jack però no el trobo, per aquestes muntanyes de boscos espessos, d’arbres alts i esgarrifosos com espectres, de roca dura i en les que des de fa anys no s’hi veu cap animal, més ben dit, cap forma de vida.
-Jack! Jack!- porto hores cridant aquest nom, i no hi ha ningú que respongui a ell. Ara em sento culpable del que ha passat perquè dins del meu cor sé que tot això ha estat per culpa meva.
ANY 1830
Tot va començar fa tres setmanes, quan nosaltres estàvem passejant i de sobte... PAM! Un enorme forat es va obrir davant nostre, d’allà dins en va sortir una figura que no era ni home ni dona, ni ocell ni peix, en definitiva, no era rés semblant a la vida coneguda. Ens vam espantar tant que vam fugir corrents, aquella cosa va agafar pel peu al meu germà, el va arrastrar fins al forat i se’l va emportar. Tinc tanta por de tornar a anar a buscar-lo des del meu tercer intent que ja no tinc esperança.
La primera vegada hi vaig anar a la nit, perquè en totes les històries que he sentit el monstre torna a sortir quan es fosc. No va ser així; el segon cop vaig anar-hi una nit de lluna plena pel mateix motiu, però no va aparèixer; per última vegada vaig decidir anar al mateix lloc i a la mateixa hora en que va passar tot, tal com m’esperava va aparèixer, vaig saltar dins del forat i amb això vaig segellar la meva suposada mort.
Al contrari del que m’esperava, allà dins hi havia molta llum, d’on provenia? No ho sé, l’únic que veia llavors eren dos passadissos exactament iguals i ja està. Vaig encaminar-me pel de la dreta i un laberint de miralls és el que m’hi vaig trobar. El que jo no sabia era que realment no eren miralls, sinó que era gel, em vaig perdre, m’estava congelant allà dins fins que al cap d’hores de caminar vaig veure al meu germà reflectit en un dels trossos de gel. Vaig anar en la seva direcció i quan el vaig trobar ell se’m va llençar a sobre i em va mossegar, els seus ulls eren diferents, la seva cara havia canviat, la seva expressió i la seva ment... era un vampir.
A causa de la mossegada vaig perdre tanta sang que em vaig desmaiar. Quan vaig recuperar el coneixement el meu germà Johni, que és així com s’anomenava, em va dir:
-Jack, m’has salvat d’aquell monstre, te’n dec una germà, et prometo que te la tornaré algun dia.
ANY 2011
Mesos enrere tenia ganes de morir, perquè això de poder viure eternament et fa perdre la vida però, ara tinc una cosa pendent.
-Jack! Jack!- Ja han passat dos segles des que li vaig fer aquella promesa al meu germà, i he pres una decisió: ja és hora que la compleixi, aniré a buscar-lo al lloc d’on ell em va treure. Del mateix infern perquè... de què he de tenir por?
Ero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada